Els millors plans culturals per trencar amb la rutina

FundaciĂł Vila Casas presenta una temporada d'exposicions durant tot l'any i per a tots els gustos

La FundaciĂł Vila Casas proposa un seguit d'exposicions per descobrir l'art interdisciplinar i contemporani d'artistes nacionals i internacionals.

Durant tot l'any, podrĂ s gaudir de diferents propostes culturals per sorprendre i trencar amb la rutina.

Misèries humanes, Ramon Calsina

Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquest artista?

A l’Espai Volarts de Barcelona (Fundació Vila Casas) trobaràs fins al 15 de març l’exposició del pintor Ramon Calsina Misèries Humanes, una revisió del seu llegat artístic que demostra la vigència de la seva obra.

Un impàs entre pintura moderna i trencadora que destaca pel seu caràcter humà i la seva permanència. La mostra reuneix un centenar d’obres, moltes d’elles inèdites, i és la primera gran exposició de Ramon Calsina a Barcelona. No t’ho pots perdre!

Llisca avall pel segĂĽent interactiu

Ramon Calsina (1901-1992) observa la societat i ens l’explica com si fos un gran retaule. Amb ulls innocents, analitza les virtuts i falsedats del món. Així, aconsegueix abordar qüestions insòlites per a l’època i vigents avui dia: violència de gènere, desnonaments, precarietat, diferència de classe...

Un reflex que, pel seu llenguatge irònic i caricaturesc, a vegades pot semblar irreal, però que estĂ  carregat de certeses. 

A mesura que passa el temps, els dibuixos de Calsina es mantenen vigents i ens fan veure tots els vicis i virtuts de l’existència humana i ens emocionen per la seva tendresa i humanitat. La crĂ­tica social el converteix en un artista visionari que, a partir de l’observaciĂł del seu context mĂ©s proper, ha esdevingut atemporal. 

Les obres de Ramon Calsina tenen gairebĂ© sempre una voluntat narrativa. Sorgeixen del propòsit d’expressar alguna qĂĽestiĂł meditada. Tot i això, l’artista procurava no explicar mai quines havien estat les seves intencions a fi de deixar espai al pĂşblic per interpretar-les lliurement. 

L’exposició Misèries humanes vol treure a la llum el vessant més incòmode del seu treball, centrat especialment en el dibuix.

La proposta s’endinsa en la dimensió més àcida, crítica i dura de l’obra de l’artista.

Ramon Calsina, entre el clĂ ssic i el transgressor

Ramon Calsina és una de les figures més singulars de la pintura catalana del segle XX. El fet d’haver construït una trajectòria al marge dels corrents oficials l’ha deixat en un discret segon pla malgrat la importància del seu llegat artístic.

Fortament influĂŻt per la tradiciĂł pictòrica del paĂ­s i alhora seduĂŻt per l’avantguarda dels anys trenta, Calsina ha quedat en terra de ningĂş. Ha estat considerat massa trencador pels pintors tradicionals i massa tradicional pels artistes mĂ©s trencadors. 

De ben jove Calsina ja havia assolit un llenguatge propi. Les seves composicions, sovint marcades per un caràcter teatral, es veuen fortament influïdes pels mestres barrocs, tal com ho evidencia també l’ús del clarobscur.

Aquest recurs busca la interacciĂł de l’espectador i denota un interès per captar el pĂşblic, sempre amb l’objectiu final de crear consciència. Tanmateix, en contraposiciĂł a la severitat del llenguatge, sovint hi deixa espai per acollir-hi una espurna d’ironia o de tendresa. 

El seu estil és molt particular, pròxim al realisme màgic, amb gran domini de l’ofici i la tècnica i d’una desbordant imaginació, sovint irònic, sarcàstic i ple de detalls insòlits o fantàstics.

Des de la seva òptica personal, ens permet reflexionar sobre com interpretem i valorem les arts del nostre temps.

Calsina ironitza sobre qüestions que el preocupaven profundament perquè les patia de primera mà i ens parla de posteritat, de mercat, de modes, de cànons... Amb un estil molt personal, allunyat dels convencionalismes i els corrents de l’època, l’obra de Calsina destaca per un domini de la tècnica que li permet expressar, amb tots els matisos, la seva personalitat.

On abortion, Laia Abril

Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquest artista?

Al Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Fundació Vila Casas) trobaràs fins al 9 de novembre l’exposició de Laia Abril “On Abortion”, un viatge fotogràfic d’una dècada per descobrir els sistemes d’opressió de les dones en la societat i les polítiques misògines. Tot, a partir de la recerca històrica i contemporània. No t’ho pots perdre!

Llisca avall pel segĂĽent interactiu

Al primer capĂ­tol d’aquesta sèrie fotogrĂ fica, titulat On Abortion, Laia Abril explora les repercussions de la manca d’accĂ©s a un avortament segur, legal i gratuĂŻt: des de maternitats forçades i danys fĂ­sics i psicològics, fins a empresonaments i, fins i tot, morts. 

Abril construeix una narrativa visual, textual i auditiva meticulosament elaborada a partir de testimonis de persecucions en l’àmbit clĂ­nic, confessions catòliques i l’exposiciĂł a mètodes d’avortament clandestins. 

AixĂ­, posa èmfasi en la fragilitat dels drets reproductius i explora les conseqüències de la falta d’accĂ©s a l’avortament segur i legal en la majoria dels paĂŻsos del mĂłn. 

La instal·lació ens qüestiona els debats ètics i morals sobre els sistemes de control dels cossos de les dones, sovint silenciats i invisibilitzats.

Una exposiciĂł de llarg recorregut

Avui, tot i que existeixen mètodes segurs per tal de dur a terme avortaments, fins a 29.000 dones moren cada any a conseqüència de procediments clandestins.
Laia Abril, artista

L’abast d’On Abortion és múltiple perquè la seva temporalitat particular transgredeix els límits narratius que normalment vinculen una obra a un context o temps concrets. L’obra proposa un espai alternatiu al de la literalitat i el fet, un refugi configurat en la metàfora des del qual atansar-se a les històries que l'exposició entrellaça.

La pèrdua, la por i el dol són espais en què ens retrobem les dones i la comunitat queer.
Amanda Mauri

Laia Abril, recerca i reivindicaciĂł social

Laia Abril (Barcelona, 1986) Ă©s una artista multidisciplinĂ ria que parteix de la investigaciĂł per explorar temĂ tiques vinculades a la qĂĽestiĂł del gènere, com ara l’avortament, la menstruaciĂł i la violaciĂł, i ho fa servint-se de diversos mitjans, entre els quals la fotografia, el text, el vĂ­deo i el so. 

Observa el seu entorn i tradueix poèticament en imatges les històries que troba per tal de donar visibilitat a realitats complexes, en un exercici tant artĂ­stic com reivindicatiu. 

Ritme i matèria Marcel Martí

Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquest artista?

Al Museu Can Mario (Palafrugell) de la Fundació Vila Casas trobaràs fins al 23 de novembre l’exposició de Marcel Martí “Ritme i matèria”, una oportunitat per repassar la trajectòria de l’artista en el centenari del seu naixement i d’endinsar-se en el seu procés creatiu i artístic. No t’ho pots perdre!

Llisca avall pel segĂĽent interactiu

Ritme i matèria no Ă©s nomĂ©s una exposiciĂł, Ă©s el transcurs de la vida d’un artista, la seva evoluciĂł, les seves inspiracions i aspiracions. Tot, bolcat sobre l’art de l’escultura i el dibuix.  

L'obra de MartĂ­ Ă©s vastĂ­ssima, amb un domini excel·lent de la matèria –pedra, fusta, ciment, cerĂ mica, ferro i bronze– i una constant recerca del ritme i els espais interiors. 

 S’ha de situar Marcel MartĂ­ com un dels grans noms de l’escultura catalana del segle XX.

Ara, a Can Mario s'hi exposaran obres mai vistes, des dels seus inicis dins d’un realisme estilitzat, en temps de postguerra, fins a les darreres formes donades a les diferents matèries amb les mans. 

La mostra, comissariada per Aitor Quinet, Ă©s un viatge pels diferents llenguatges i tècniques de les seves obres escultòriques i dibuixos. Tot, per entendre l'evoluciĂł de MartĂ­ des d’una figuraciĂł idealitzada del cos humĂ  fins a una abstracciĂł pura. 

La seva obra és el reflex d’una recerca constant per la puresa de les línies i l’harmonia. Inspirat pel gran art modern europeu i el constructivisme, les escultures de Martí són contemplació i diàleg amb qui les envolta. Per això mateix, tot aquest bagatge no es pot entendre sense el dibuix i, fins i tot, la poesia.

Marcel MartĂ­, escultura, harmonia i dibuix

Marcel MartĂ­ (Alvear, Argentina, 1925-Palafrugell, 2010) va ser autodidacte tota la vida i va assolir els coneixements a partir de la recerca. La seva temĂ tica principal sĂłn les escultures de cossos nus. Tot, per fer-nos veure com el cos humĂ  transcendeix la naturalesa com a objecte, se sintetitza i es va exposant. A l’hora de crear les escultures, tambĂ© pren importĂ ncia la matèria que utilitza, des de ferro fins a pedra, cerĂ mica o bronze. 

Les seves obres més característiques són escultures orgàniques que recorden en alguns casos a les formes modernistes de Gaudí. El seu llenguatge, en el qual es combinen els elements còncaus i convexos de línies cada vegada més senzilles i depurades, dona lloc a una obra de gran coherència i perfecció en la qual l'artista valora cada vegada més els volums.

Exposicions passades

👇🏼👇🏼👇🏼👇🏼👇🏼

Posar el dit a l’ull de Lluís Hortalà

Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquest artista?

Als Espais Volarts de la Fundació Vila Casas trobaràs fins al 13 de juliol l'exposició de Lluís Hortalà. "Posar el dit a l'ull" és una reflexió sobre el sistema de poder que impera en la societat. No t'ho pots perdre!

Llisca avall pel segĂĽent interactiu

Posar el dit a l’ull és un projecte que presenta el treball de Lluís Hortalà (Olot, Girona, 1959), que interpel·la la contemporaneïtat amb recursos de la tradició pictòrica, basant-se en la visió com a mecanisme d’aproximació al món.

La seva obra planteja un joc sobre l’aparença, l’acceptació de l’engany o la rèplica de realitat
Teresa Grandas, comissĂ ria de l'exposiciĂł

També parla les tècniques que utilitza l’art per produir i reproduir les imatges, el miratge i els límits del trompe-l’œil, la il·lusió òptica o la imitació i l'artifici.

La mostra va més enllà del virtuosisme per enfrontar-nos amb una reflexió sobre els mecanismes de coneixement en què es fonamenten els models culturals i socials.

Hortalà qüestiona de quina manera la modernitat i l’avantguarda possibiliten o impedeixen una reflexió sobre la pràctica artística contemporània.

LluĂ­s HortalĂ , natura i escultura

Lluís Hortalà (Barcelona, 1959) treballa des de fa 20 anys en escultura i dibuix de gran format. El tema alpí emergeix en la seva obra a partir de 1999, sobretot arran d’una expedició a l’Everest que s’ha interessat per la iconografia d’aquesta muntanya, així com per les roques de Montserrat.

La seva obra reflexiona al voltant del paral·lelisme entre l’experiència d’escalar muntanyes i el viatge contemplatiu cap a un paisatge interior, com a metàfora del creixement personal; tot equiparant els perills de l’escalada amb els perills del creixement de l’esperit.

La fragilitat de la pintura a l'època del fast food de Carles Gabarró

Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquest artista?

Al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas trobaràs fins a l'1 de juny l'exposició de Carles Gabarró. S'hi repassa els gairebé 40 anys de trajectòria, des dels anys 80 i fins l'actualitat. No t'ho pots perdre!

Llisca avall pel segĂĽent interactiu

La mirada de Carles Gabarró (Barcelona, 1956) és coherent, tossuda, dispersa i profundament estranya, que pensa i repensa els diferents objectes.

L'artista fa una aposta per la pintura matèrica i una iconografia pròpia caracteritzada per la repetició fins a gairebé l'obsessió.

La seva pintura ens descobreix allò mateix i el que és diferent allò que sempre és igual i allò que canvia constantment.
Francesc PuntĂ­- comissari de la mostra

Tot aquest profund procés el fa en una sola operació, gairebé en un sol gest que el quadre acaba fixant en una mirada fecunda.

L'exposiciĂł revela el singular treball creatiu de l'artista. Es divideix en quatre Ă mbits temĂ tics i temporals basats en objectes:

  • Magma (1995-1996)
  • Biblioteques (2006-2024)
  • FĂ briques (2009-2015)
  • Llits (2013-2024)

Els quadres de les diferents èpoques cerquen la tensió a través d'analogies iconogràfiques i compositives.

Carles GabarrĂł, expressionisme en estat pur

Carles Gabarró entén la creació com el resultat d’una mancança. Les seves creacions es debaten entre la figuració i l’abstracció, i sovint conformen paisatges fantasmagòrics que tenen quelcom d’oníric, grotesc i pessimista.

Al mateix temps, no perd les arrels expressionistes dels anys 80 ni el sentit de la brutalitat per construir una iconografia basada en la repeticiĂł.

de Festes i des/Fetes de Marga Ximenez

Si abans del 18 de maig, passes per Palafrugell, has de fer parada obligatòria al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas.

AllĂ  hi trobarĂ s l'exposiciĂł "de Festes i des/Fetes" de l'artista Marga Ximenez.

Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquesta artista?

Llisca avall pel segĂĽent interactiu

El món de Marga Ximenez (Barcelona, 1950) està configurat per una infinitat d’objectes quotidians.

Així, aconsegueix articular un lèxic particular per reflexionar sobre les divisions i vincles entre les esferes pública i privada de la nostra societat i, dins d’aquestes, sobre la transcendència de mantenir la memòria col·lectiva i personal.

En aquesta exposició, comissariada per Elina Norandi, presenta una selecció d’escultures i instal·lacions produïdes des de l’any 2000 fins a avui.

Marga Ximenez transforma allò que és públic en privat, i viceversa
Elina Norandi, comissĂ ria de la mostra

En l’àmbit públic, Ximenez té com a focus els conflictes bèl·lics i les víctimes més fràgils, com ara les dones violades en les guerres i els nens explotats.

En l’àmbit privat, l’artista remarca la necessitat d’elaborar una genealogia de sabers femenins que, alhora, intervindria en favor de la pau i l’anul·lació de la violència patriarcal.

Marga Ximenez, una artista multidisciplinar

L’artista ha treballat amb diverses tècniques artístiques com el tapís en alt lliç, l’escultura tèxtil o la instal·lació interdisciplinària. Els seus projectes exploren la seva identitat desenvolupant heterònims per diversificar i aprofundir tant en la tècnica com en la part poètica de l’art.

Les dones, la seva pròpia història, el límit entre l’esfera pública i la privada, la política, el col·lectivisme…
SĂłn tots temes presents en la seva obra.

A Can Mario podreu visitar una selecció d’escultures i instal·lacions des de l’any 2000 fins avui. Una mostra que combina bellesa i potència significativa i que, de ben segur, que no et deixarà indiferent.