Els millors plans culturals per trencar amb la rutina
FundaciĂł Vila Casas presenta una temporada d'exposicions durant tot l'any i per a tots els gustos
La FundaciĂł Vila Casas proposa un seguit d'exposicions per descobrir l'art interdisciplinar i contemporani d'artistes nacionals i internacionals.
Durant tot l'any, podrĂ s gaudir de diferents propostes culturals per sorprendre i trencar amb la rutina.
Misèries humanes, Ramon Calsina
Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquest artista?
A l’Espai Volarts de Barcelona (FundaciĂł Vila Casas) trobarĂ s fins al 15 de març l’exposiciĂł del pintor Ramon Calsina Misèries Humanes, una revisiĂł del seu llegat artĂstic que demostra la vigència de la seva obra.
Un impàs entre pintura moderna i trencadora que destaca pel seu carà cter humà i la seva permanència. La mostra reuneix un centenar d’obres, moltes d’elles inèdites, i és la primera gran exposició de Ramon Calsina a Barcelona. No t’ho pots perdre!
Llisca avall pel segĂĽent interactiu
Ramon Calsina (1901-1992) observa la societat i ens l’explica com si fos un gran retaule. Amb ulls innocents, analitza les virtuts i falsedats del mĂłn. AixĂ, aconsegueix abordar qĂĽestions insòlites per a l’època i vigents avui dia: violència de gènere, desnonaments, precarietat, diferència de classe...
Un reflex que, pel seu llenguatge irònic i caricaturesc, a vegades pot semblar irreal, però que està carregat de certeses.
A mesura que passa el temps, els dibuixos de Calsina es mantenen vigents i ens fan veure tots els vicis i virtuts de l’existència humana i ens emocionen per la seva tendresa i humanitat. La crĂtica social el converteix en un artista visionari que, a partir de l’observaciĂł del seu context mĂ©s proper, ha esdevingut atemporal.
Les obres de Ramon Calsina tenen gairebé sempre una voluntat narrativa. Sorgeixen del propòsit d’expressar alguna qüestió meditada. Tot i això, l’artista procurava no explicar mai quines havien estat les seves intencions a fi de deixar espai al públic per interpretar-les lliurement.
L’exposició Misèries humanes vol treure a la llum el vessant més incòmode del seu treball, centrat especialment en el dibuix.
La proposta s’endinsa en la dimensiĂł mĂ©s Ă cida, crĂtica i dura de l’obra de l’artista.
Ramon Calsina, entre el clĂ ssic i el transgressor
Ramon Calsina Ă©s una de les figures mĂ©s singulars de la pintura catalana del segle XX. El fet d’haver construĂŻt una trajectòria al marge dels corrents oficials l’ha deixat en un discret segon pla malgrat la importĂ ncia del seu llegat artĂstic.
Fortament influĂŻt per la tradiciĂł pictòrica del paĂs i alhora seduĂŻt per l’avantguarda dels anys trenta, Calsina ha quedat en terra de ningĂş. Ha estat considerat massa trencador pels pintors tradicionals i massa tradicional pels artistes mĂ©s trencadors.
De ben jove Calsina ja havia assolit un llenguatge propi. Les seves composicions, sovint marcades per un carà cter teatral, es veuen fortament influïdes pels mestres barrocs, tal com ho evidencia també l’ús del clarobscur.
Aquest recurs busca la interacció de l’espectador i denota un interès per captar el públic, sempre amb l’objectiu final de crear consciència. Tanmateix, en contraposició a la severitat del llenguatge, sovint hi deixa espai per acollir-hi una espurna d’ironia o de tendresa.
El seu estil és molt particular, pròxim al realisme mà gic, amb gran domini de l’ofici i la tècnica i d’una desbordant imaginació, sovint irònic, sarcà stic i ple de detalls insòlits o fantà stics.
Des de la seva òptica personal, ens permet reflexionar sobre com interpretem i valorem les arts del nostre temps.
Calsina ironitza sobre qüestions que el preocupaven profundament perquè les patia de primera mà i ens parla de posteritat, de mercat, de modes, de cà nons... Amb un estil molt personal, allunyat dels convencionalismes i els corrents de l’època, l’obra de Calsina destaca per un domini de la tècnica que li permet expressar, amb tots els matisos, la seva personalitat.
On abortion, Laia Abril
Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquest artista?
Al Palau Solterra de Torroella de MontgrĂ (FundaciĂł Vila Casas) trobarĂ s fins al 9 de novembre l’exposiciĂł de Laia Abril “On Abortion”, un viatge fotogrĂ fic d’una dècada per descobrir els sistemes d’opressiĂł de les dones en la societat i les polĂtiques misògines. Tot, a partir de la recerca històrica i contemporĂ nia. No t’ho pots perdre!
Llisca avall pel segĂĽent interactiu
Al primer capĂtol d’aquesta sèrie fotogrĂ fica, titulat On Abortion, Laia Abril explora les repercussions de la manca d’accĂ©s a un avortament segur, legal i gratuĂŻt: des de maternitats forçades i danys fĂsics i psicològics, fins a empresonaments i, fins i tot, morts.
Abril construeix una narrativa visual, textual i auditiva meticulosament elaborada a partir de testimonis de persecucions en l’à mbit clĂnic, confessions catòliques i l’exposiciĂł a mètodes d’avortament clandestins.
AixĂ, posa èmfasi en la fragilitat dels drets reproductius i explora les conseqüències de la falta d’accĂ©s a l’avortament segur i legal en la majoria dels paĂŻsos del mĂłn.
La instal·lació ens qüestiona els debats ètics i morals sobre els sistemes de control dels cossos de les dones, sovint silenciats i invisibilitzats.
Una exposiciĂł de llarg recorregut
Avui, tot i que existeixen mètodes segurs per tal de dur a terme avortaments, fins a 29.000 dones moren cada any a conseqüència de procediments clandestins.
L’abast d’On Abortion Ă©s mĂşltiple perquè la seva temporalitat particular transgredeix els lĂmits narratius que normalment vinculen una obra a un context o temps concrets. L’obra proposa un espai alternatiu al de la literalitat i el fet, un refugi configurat en la metĂ fora des del qual atansar-se a les històries que l'exposiciĂł entrellaça.
La pèrdua, la por i el dol són espais en què ens retrobem les dones i la comunitat queer.
Laia Abril, recerca i reivindicaciĂł social
Laia Abril (Barcelona, 1986) Ă©s una artista multidisciplinĂ ria que parteix de la investigaciĂł per explorar temĂ tiques vinculades a la qĂĽestiĂł del gènere, com ara l’avortament, la menstruaciĂł i la violaciĂł, i ho fa servint-se de diversos mitjans, entre els quals la fotografia, el text, el vĂdeo i el so.
Observa el seu entorn i tradueix poèticament en imatges les històries que troba per tal de donar visibilitat a realitats complexes, en un exercici tant artĂstic com reivindicatiu.
Ritme i matèria Marcel MartĂ
Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquest artista?
Al Museu Can Mario (Palafrugell) de la FundaciĂł Vila Casas trobarĂ s fins al 23 de novembre l’exposiciĂł de Marcel Martà “Ritme i matèria”, una oportunitat per repassar la trajectòria de l’artista en el centenari del seu naixement i d’endinsar-se en el seu procĂ©s creatiu i artĂstic. No t’ho pots perdre!
Llisca avall pel segĂĽent interactiu
Ritme i matèria no és només una exposició, és el transcurs de la vida d’un artista, la seva evolució, les seves inspiracions i aspiracions. Tot, bolcat sobre l’art de l’escultura i el dibuix.
L'obra de MartĂ Ă©s vastĂssima, amb un domini excel·lent de la matèria –pedra, fusta, ciment, cerĂ mica, ferro i bronze– i una constant recerca del ritme i els espais interiors.
S’ha de situar Marcel Martà com un dels grans noms de l’escultura catalana del segle XX.
Ara, a Can Mario s'hi exposaran obres mai vistes, des dels seus inicis dins d’un realisme estilitzat, en temps de postguerra, fins a les darreres formes donades a les diferents matèries amb les mans.
La mostra, comissariada per Aitor Quinet, és un viatge pels diferents llenguatges i tècniques de les seves obres escultòriques i dibuixos. Tot, per entendre l'evolució de Martà des d’una figuració idealitzada del cos humà fins a una abstracció pura.
La seva obra Ă©s el reflex d’una recerca constant per la puresa de les lĂnies i l’harmonia. Inspirat pel gran art modern europeu i el constructivisme, les escultures de MartĂ sĂłn contemplaciĂł i diĂ leg amb qui les envolta. Per això mateix, tot aquest bagatge no es pot entendre sense el dibuix i, fins i tot, la poesia.
Marcel MartĂ, escultura, harmonia i dibuix
Marcel Martà (Alvear, Argentina, 1925-Palafrugell, 2010) va ser autodidacte tota la vida i va assolir els coneixements a partir de la recerca. La seva temà tica principal són les escultures de cossos nus. Tot, per fer-nos veure com el cos humà transcendeix la naturalesa com a objecte, se sintetitza i es va exposant. A l’hora de crear les escultures, també pren importà ncia la matèria que utilitza, des de ferro fins a pedra, cerà mica o bronze.
Les seves obres mĂ©s caracterĂstiques sĂłn escultures orgĂ niques que recorden en alguns casos a les formes modernistes de GaudĂ. El seu llenguatge, en el qual es combinen els elements còncaus i convexos de lĂnies cada vegada mĂ©s senzilles i depurades, dona lloc a una obra de gran coherència i perfecciĂł en la qual l'artista valora cada vegada mĂ©s els volums.
Exposicions passades
👇🏼👇🏼👇🏼👇🏼👇🏼
Posar el dit a l’ull de LluĂs HortalĂ
Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquest artista?
Als Espais Volarts de la FundaciĂł Vila Casas trobarĂ s fins al 13 de juliol l'exposiciĂł de LluĂs HortalĂ . "Posar el dit a l'ull" Ă©s una reflexiĂł sobre el sistema de poder que impera en la societat. No t'ho pots perdre!
Llisca avall pel segĂĽent interactiu
Posar el dit a l’ull Ă©s un projecte que presenta el treball de LluĂs HortalĂ (Olot, Girona, 1959), que interpel·la la contemporaneĂŻtat amb recursos de la tradiciĂł pictòrica, basant-se en la visiĂł com a mecanisme d’aproximaciĂł al mĂłn.
La seva obra planteja un joc sobre l’aparença, l’acceptació de l’engany o la rèplica de realitat
TambĂ© parla les tècniques que utilitza l’art per produir i reproduir les imatges, el miratge i els lĂmits del trompe-l’œil, la il·lusiĂł òptica o la imitaciĂł i l'artifici.
La mostra va més enllà del virtuosisme per enfrontar-nos amb una reflexió sobre els mecanismes de coneixement en què es fonamenten els models culturals i socials.
HortalĂ qĂĽestiona de quina manera la modernitat i l’avantguarda possibiliten o impedeixen una reflexiĂł sobre la prĂ ctica artĂstica contemporĂ nia.
LluĂs HortalĂ , natura i escultura
LluĂs HortalĂ (Barcelona, 1959) treballa des de fa 20 anys en escultura i dibuix de gran format. El tema alpĂ emergeix en la seva obra a partir de 1999, sobretot arran d’una expediciĂł a l’Everest que s’ha interessat per la iconografia d’aquesta muntanya, aixĂ com per les roques de Montserrat.
La seva obra reflexiona al voltant del paral·lelisme entre l’experiència d’escalar muntanyes i el viatge contemplatiu cap a un paisatge interior, com a metà fora del creixement personal; tot equiparant els perills de l’escalada amb els perills del creixement de l’esperit.
La fragilitat de la pintura a l'època del fast food de Carles Gabarró
Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquest artista?
Al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas trobaràs fins a l'1 de juny l'exposició de Carles Gabarró. S'hi repassa els gairebé 40 anys de trajectòria, des dels anys 80 i fins l'actualitat. No t'ho pots perdre!
Llisca avall pel segĂĽent interactiu
La mirada de Carles GabarrĂł (Barcelona, 1956) Ă©s coherent, tossuda, dispersa i profundament estranya, que pensa i repensa els diferents objectes.
L'artista fa una aposta per la pintura matèrica i una iconografia pròpia caracteritzada per la repetició fins a gairebé l'obsessió.
La seva pintura ens descobreix allò mateix i el que és diferent allò que sempre és igual i allò que canvia constantment.
Tot aquest profund procés el fa en una sola operació, gairebé en un sol gest que el quadre acaba fixant en una mirada fecunda.
L'exposiciĂł revela el singular treball creatiu de l'artista. Es divideix en quatre Ă mbits temĂ tics i temporals basats en objectes:
- Magma (1995-1996)
- Biblioteques (2006-2024)
- FĂ briques (2009-2015)
- Llits (2013-2024)
Els quadres de les diferents èpoques cerquen la tensió a través d'analogies iconogrà fiques i compositives.
Carles GabarrĂł, expressionisme en estat pur
Carles GabarrĂł entĂ©n la creaciĂł com el resultat d’una mancança. Les seves creacions es debaten entre la figuraciĂł i l’abstracciĂł, i sovint conformen paisatges fantasmagòrics que tenen quelcom d’onĂric, grotesc i pessimista.
Al mateix temps, no perd les arrels expressionistes dels anys 80 ni el sentit de la brutalitat per construir una iconografia basada en la repeticiĂł.
de Festes i des/Fetes de Marga Ximenez
Si abans del 18 de maig, passes per Palafrugell, has de fer parada obligatòria al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas.
AllĂ hi trobarĂ s l'exposiciĂł "de Festes i des/Fetes" de l'artista Marga Ximenez.
Vols descobrir què s'hi amaga darrere l'obra d'aquesta artista?
Llisca avall pel segĂĽent interactiu
El món de Marga Ximenez (Barcelona, 1950) està configurat per una infinitat d’objectes quotidians.
AixĂ, aconsegueix articular un lèxic particular per reflexionar sobre les divisions i vincles entre les esferes pĂşblica i privada de la nostra societat i, dins d’aquestes, sobre la transcendència de mantenir la memòria col·lectiva i personal.
En aquesta exposició, comissariada per Elina Norandi, presenta una selecció d’escultures i instal·lacions produïdes des de l’any 2000 fins a avui.
Marga Ximenez transforma allò que és públic en privat, i viceversa
En l’à mbit pĂşblic, Ximenez tĂ© com a focus els conflictes bèl·lics i les vĂctimes mĂ©s frĂ gils, com ara les dones violades en les guerres i els nens explotats.
En l’à mbit privat, l’artista remarca la necessitat d’elaborar una genealogia de sabers femenins que, alhora, intervindria en favor de la pau i l’anul·lació de la violència patriarcal.
Marga Ximenez, una artista multidisciplinar
L’artista ha treballat amb diverses tècniques artĂstiques com el tapĂs en alt lliç, l’escultura tèxtil o la instal·laciĂł interdisciplinĂ ria. Els seus projectes exploren la seva identitat desenvolupant heterònims per diversificar i aprofundir tant en la tècnica com en la part poètica de l’art.
Les dones, la seva pròpia història, el lĂmit entre l’esfera pĂşblica i la privada, la polĂtica, el col·lectivisme…
A Can Mario podreu visitar una selecció d’escultures i instal·lacions des de l’any 2000 fins avui. Una mostra que combina bellesa i potència significativa i que, de ben segur, que no et deixarà indiferent.
Built with Shorthand