La història de l'operació Andorra
Aquesta és la història de la persecució a un banc i a un país. És la història de com l'Estat espanyol va recórrer a les seves clavegueres per ensorrar el moviment independentista català. Ho va fer a través de l’anomenada 'policia patriòtica' en el que es va conèixer com a operació Catalunya.
Amb les seves maniobres, la 'policia patriòtica' va perseguir persones, empreses i entitats que no tenien res a veure amb l'independentisme. Una d’aquestes víctimes col·laterals va ser la Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva filial, Banco Madrid. Ambdues van ser intervingudes, és a dir, liquidades, per la 'policia patriòtica'. I, de retruc, l'Estat andorrà es va veure greument perjudicat.
Perquè res de tot plegat caigui en l'oblit, enguany, que es compleixen 10 anys dels fets, 'ElNacional.cat' desvela, en format breu documental, com les clavegueres de l'Estat espanyol van actuar per desestabilitzar el moviment independentista i van acabar arrasant persones, empreses andorranes i el país sencer.
Un relat imperdible sobre com aquest petit país dels Pirineus va ser perseguit per les clavegueres de l'Estat.
1. Precedents
- Any 2006, s'aprova l'Estatut, però, posteriorment, una sentència del Tribunal Constitucional n'anul·la diversos articles clau.
- Any 2012, el president Jordi Pujol es declara independentista i el seu successor, el president Artur Mas, impulsa un referèndum no vinculant per al 9 de novembre de 2014.
- Arran del 9-N, la tensió entre Catalunya i Espanya es dispara. Tant és així que Madrid engega la maquinària del fang per reprimir i perseguir tant els líders independentistes com la ciutadania que els fa costat. Una de les accions que tiren endavant les clavegueres de l'Estat és l'anomenada operació Catalunya.
2. Les primeres operacions de la 'policia patriòtica' (2012-2014)
- L'any 2012, sota les ordres del govern espanyol, la "policia patriòtica" comença a investigar els líders independentistes, amb l'objectiu de desactivar el moviment a través de la desacreditació pública.
- Una part del focus es desplaça a Andorra, on es creu que diversos polítics catalans tenen comptes ocults. Les investigacions no sempre són legals i inclouen maniobres d'espionatge i coaccions.
- El 2014, l'afer Pujol surt a la llum, amb filtracions de l'esmentada 'policia patriòtica' a la premsa espanyola.
3. L'ofensiva contra la banca andorrana
Anys 2014 i 2015, el govern espanyol intensifica la seva ofensiva contra la banca andorrana per obtenir informació que els permeti danyar el procés independentista. Aquest atac es divideix en les parts següents:
- Amenaces de la policia patriòtica al CEO de BPA, Joan Pau Miquel, amb coaccions directes.
- Març del 2015, avís del FinCEN (acrònim de Financial Crimes Enforcement Network) contra la BPA per suposat blanqueig de capitals, fet que va comportar la intervenció del govern andorrà al banc.
- Any 2015, el BPA cau a causa de les pressions externes. Sens dubte, un punt d’inflexió tant en la trama de l'operació Catalunya com en el sistema financer andorrà.
4. Conseqüències i revelacions fins a l'actualitat
Les conseqüències de l'operació Andorra continuen presents en l'actualitat i afecten la reputació d’Andorra, fet que en posa en risc l’estabilitat i el creixement.
- El comissari Villarejo va filtrar gravacions que validen l’existència de la 'policia patriòtica' i el seu impacte al país dels Pirineus.
- L’any 2023, el mateix govern de Pedro Sánchez va reconèixer l'operació Catalunya. I, amb la llei d'amnistia del 2024, s’han confirmat les activitats il·lícites per part del govern espanyol durant el mandat de Mariano Rajoy.
A dia d'avui, són diverses les veus a Andorra que apunten a una resolució pacífica del conflicte judicial que permeti començar de nou.
Aquest és només un petit resum d'una història de persecució a un banc i, per extensió, a un país i la seva gent. Per conèixer-ne tots els detalls, no et perdis el documental 'Operació Andorra'.
Built with Shorthand